Sobre mites i llegendes

Tot passejant pel centre de Quito, concretament per la plaça de San Francisco un amic quiteny es explicava la següent llegenda sobre la catedral de San Francisco:

Cantuña y el Atrio de San Francisco


Hace muchos años, se construía el atrio de la Iglesia de San Francisco, donde trabajaba un indígena llamado Cantuña, responsable de terminar la obra. Pero el tiempo pasaba y el atrio no se concluía. Cantuña fue amenazado con ir a prisión por no cumplir el contrato. Un día, cuando regresaba a su casa, de entre un montón de piedras salió un pequeño hombrecillo vestido todo de rojo, con nariz y barba muy puntiagudas. Con voz muy sonora dijo:


- Soy Satanás y quiero ayudarte. Yo puedo terminar el atrio de la iglesia antes de que salga el sol, a manera de pago, me entregarías tu alma. ¿Aceptas?
Cantuña, que veía imposible terminar la obra, dijo:
- Acepto, pero no debe faltar ni una sola piedra antes del toque del Ave María o el trato se anula.
- De acuerdo - respondió Satanás.
Miles de diablos se pusieron a trabajar sin descanso. Cantuña, que miraba muerto de miedo como la obra se terminaba, se sentó en un lugar y se dio cuenta de que ahí faltaba una piedra (aqui hi han variacions que diuen que Cantuña va agafar una pedra i se la va guardar). Cuando tocó el Ave María, logró salvar su alma ya que el diablo no havia concluido su trabajo y muy enojado, desapareció camino al infierno. Cantuña quedó feliz y el atrio se conserva hasta hoy.

 ... a algú li recorda quelcom?
Si senyors, les semblances amb la llegenda sobre la construcció del Pont del Diable (tant el de Martorell com el de Tarragona) son, si mes no, força sorprenents. Com ja haureu endevinat, el tema em va picar força la curiositat, i he estat investigant un parell de dies (començo a semblar un antropòleg dels de debò) i he aconseguit aclarir l'origen de la llegenda.

Ara bé, la història, tot i haver contribuït al mite, és una cosa diferent. Cantuña era només un guagua de noble llinatge, quan Rumiñahui va cremar la ciutat. Cantuña va quedar atrapat en les flames que consumien al Quito incaic. La sort va voler que, tot i estar horriblement cremat i grotescament deformat, el noi sobrevisqué. D'ell es va apiadar un dels conqueridors anomenat Hernán Suárez, que el va fer part del seu servei i, segons diuen, el va tractar quasi com a un propi fill. Van passar els anys i el senyor Hernán, bon conqueridor però mal administrador, va caure en la desgràcia. Afectat pels deutes, no encertava com resoldre els seus problemes cada vegada més apressants. Estant a punt d'haver de vendre casa i solar, Cantuña se li va acostar oferint solucionar els seus problemes, posant una sola condició: que faci certes modificacions en el subsòl de la casa. 
 La sort de l'home va canviar de la nit al dia, les seves finances es van posar a tal punt que van arribar a estar més enllà que en els seus millors dies. Però no hi ha riquesa que pugui evitar l'inevitable: amb els anys a sobre, al ja vell guerrer li va arribar la mort. Cantuña va ser declarat el seu únic hereu i com a tal va seguir gaudint d'una gran fortuna. Eren enormes les contribucions que l'indígena realitzava als franciscans per a la construcció del seu convent i església. Els religiosos i autoritats, en no comprendre l'origen de tan grans i piadoses ofrenes, van resoldre d'interrogar.-lo Tantes vegades van anar a Cantuña amb les seves inoportunes preguntes que aquest va resoldre desfer-se d'ells d'una vegada per totes. L'indígena va confessar davant els estupefactes capellans que havia fet un pacte amb el dimoni i que aquest, a canvi de la seva ànima, li procurava tots els diners que li demanés. Alguns religiosos compassius van intentar l'exorcisme contra el dimoni i la persuasió de Cantuña perquè torni el rebut i trenqui el tracte. Davant les contínues negatives, els estrangers van començar a mirar-se'l amb una barreja de por i misericòrdia. A la mort de Cantuña es va descobrir en el subsòl de la casa, sota un pis fals, una farga per fondre or. A un costat hi havia diversos lingots d'or i una gran quantitat de peces inques llistes per ser foses.