dilluns, 23 de maig de 2011

El cas del colom migratori (Ectopistes migratorius)


Aquest cas s'estudia en tots els cursos de conservació, degut a la seva bona documentació i a les proporcions que va agafar. El colom migratori, era segurament una de les espècies de vertebrats terrestres més abundants del món; potser la més abundant. Fa uns 300 anys s’estima que hi havia entre 3.000 i 5.000 milions de coloms migratoris, distribuïts en els boscos de l’est de Nord-Amèrica. Ell sol representava aproximadament el 25% de tots els ocells terrestres de Nord-Amèrica, el cual ens dona idea de la desproporció i magnitud de l'abundància d'aquesta espècie (que 1 espècie entre unes 500 representi el 25% d'individus es completament desproporcionat, segurament va ser aquella l'única ocasio en que es va donar aquesta circumstancia). Alguns naturalistes fiables, com per exemple Audubon, van descriure estols immensos que tardaven 3 dies en passar volant per damunt d’un lloc concret, segurament en el punt àlgid de la seva expansió demogràfica, els estols enfosquien el cel durant hores i dies (no vui pensar en els "rastres" que devien deixar al seu pas). 
El colom migratori era encara relativament abundant fins el 1871, pero arribats a aquest punt va començar a disminuir ràpidament i al 1880 ja era escàs. El darrer intent de nidificació en colònia registrat es va produir el 1887, i a la darrera dècada del segle XIX l’espècie era molt rara i ja no s'en veien enlloc. Finalment el darrer exemplar salvatge va ser caçat el 1900 i 0l darrer individu va morir el 1914 al zoo de Cincinnati, confirmant-se aixi la extinció definitiva de la espècie. Com es va donar aquesta extinció massiva en si fa no fa 30 anys? De ser segurament el vertebrat mes abundant del mon, a extingir-se completament van passar tres dècades. Què va passar? La resposta es, com passa normalment en ecologia, que no va se run sol factor el que va causar la extinció, sino que s'en van donar uns quants alhora, aixo si sempre tenin els humans com a causant principal. Aqui en teniu les causes de la seva extinció:

• L’espècie era nòmada. S’agrupava en uns pocs grups enormes que es desplaçaven i després es dividien en colònies menors per nidificar. Les colònies “petites” contenien, però, centenars de milions d’individus.
• Depenien de la fructificació massiva ocasional (=anyivoria, “vecería”, mast fruiting) de roures, castanyers i faigs.
• Els coloms migratoris eren considerats una plaga i se’ls caçava per menjar-los.
• La cacera local no va tenir però gaire impacte en la població.
• Ladesforestaciódel’estdelsUSAvaferminvarles poblacions.
•Cap el 1865, la xarxa de ferrocarrils ja era prou extensa com per a permetre transportar els coloms i vendre’ls a les ciutats.
• El telègraf permetia avisar de la localització dels estols nòmades.
• La major cacera documentada va ser a Michiganel 1878: la colònia de cria cobria 650 km2 i, en 3 mesos almenys 1,5 milions de coloms morts es van enviar per tren o vaixell a les ciutats, com aliment.
• Les caceres massives, la captura de polls en el niu, i l’abandonament dels nius varen conduir a una disminució dràstica de la població.
• L’espècie no va poder suportar aquest ritme d’explotació, en part pels seus costums de nidificar colonialment, de fer el niu gens amagat, i de posar un sol ou per temporada.
• La pèrdua d’hàbitat també degué intervenir, potser suplementada per un efecte Allee.

Al principi he comentat que aquest cas s'estudia en tots els cursos de conservació, endevineu per a que? Per aprendre un parell de coses, la primera es que el risc que una espècie s'extingeixi esta mes lligat amb la seva vulnerabilitat que amb la seva abundància. I la segona, es que TOTES les especies es poden extingir, no importa si son molt abundants o no, sempre es poden donar les causes per a que desapareixin, en paraules del gran E.O. Wilson:

“The loss of the passenger pigeon vividly demonstrates that there is no species whose numbers are so great as to be immune to extinction.”
E. O. Wilson & D. Perlman (2000)

diumenge, 27 de març de 2011

Sobre la Comissió Científica del Mediterrani

La Comissió Científica del Mediterrani (CIESM) es va reunir aquest passat mes de Novembre a Siracussa, Sicilia. Entre d'altres aspectes es va proposar la creació dels "Parcs de la pau", parcs marítims internacionals en zones d'alta geo i biodiversitat però que estiguin insuficientment protegides. Segons els seus impulsors aquests parcs estarien gestionats pels paisos limítrofes i això serviria per a reduir els conflictes actuals degut a la demarcació precisa les fronteres marítimes. Aquests parc es gestionarien amb les eines legals ja existents  com el Conveni de Barcelona per a la protecció del mar Mediterrani y seguint els objectius fixats per la CBD de les Nacions Unides.

A continuació un extret del National Geographic d'aquest mes:

Cal dir que per diverses raons, entre elles la sobreexplotació, la pèrdua d'hàbitat, la contaminació, l'arribada d'espècies invasores i l'augment de la temperatura causat pel canvi climàtic, la biodiversitat del mar Mediterrani es troba en greu perill. Així ho ha comprovat un estudi coordinat per la investigadora Marta Coll, de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, ubicat a Barcelona, ​​la conclusió és, com a mínim, preocupant: l'ecosistema marí mediterrani és el més amenaçat del planeta, seguit de prop pel constituït per les aigües del golf de Mèxic i de la plataforma continental de la Xina.

"Malgrat que el nostre mar es troba entre els que més biodiversitat alberguen, amb un inventari que reuneix 17.000 espècies descrites fins ara, pateix greus problemes -afirma Coll-. Un d'ells fa referència a les espècies foranes que s'han instal lat a les nostres aigües en perjudici de les autòctones. La nostra és la regió amb major nombre d'espècies invasores, un mínim de 637 comptabilitzades fins al moment. Entre elles es troben 200 espècies de musclos, 116 de peixos i 106 de crustacis. "
La majoria d'aquests nous habitants de la Mediterrània procedeixen del mar Roig i arriben a les nostres aigües després de creuar el canal de Suez, cosa que ha donat lloc a la denominada migració lessepsiana, en record a l'enginyer que a mitjans del segle XIX va erigir el canal que uneix ambdós mars. Els científics estimen probable que les amenaces que tenallen la supervivència de les espècies que habiten a la Mediterrània augmentin en el futur, especialment les associades al canvi climàtic i a la degradació de l'hàbitat. Els investigadors l'estudi dels cuals forma part d'un gran projecte anomenat Cens de la Vida Marina i que s'està desenvolupant a tot el món, apunten que encara queda molt per investigar sota les aigües. Es creu que només estan descrites un 25% de les espècies marines que hi ha el Mare Nostrum. La major part del 75% restant es troba en les cotes més profundes, encara per explorar. Eva van den Berg.





divendres, 1 d’octubre de 2010

Migració

Arriba un moment en la vida en que molts animals senten la crida (ja sigui genètica, ambiental, etc) i emprenen una migració que els durà a l'altre punta de mon. Dons a aquest blog ha sentit la mateixa crida, i s'en va cap a Tumblr (cat - esp - eng). De moment he migrat tots els posts cap allà, tot i que no borraré aquest blog, ja no hi hauran mes actualitzacions. Aquí us deixo l'adreça del nou blog!

http://bioconciencies.tumblr.com/

diumenge, 5 de setembre de 2010

Sobre l'abundancia i el desconeixement dels nematodes

Tot repassant la biolgia dels nematodes, me trobat amb una petita curiositat sobre la seva gran abundancia que contrasta amb el seu relatiu desconeixement. Us deixo aqui un petit escrit que hi ha a la introducció sobre el nematodes, i demes animals pseudocelomats, al Hickman.

"Si toda la materia del universo, excepto los nematodos, desapareciera, todavía podríamos reconocer nuestro mundo, y si, como espíritus sin cuerpo, pudiéramos investigarlo, encontraríamos sus montañas, colinas, valles, lagos, ríos y océanos representados por una fina capa de nematodos. Los árboles todavía formarían filas fantasmales, representando nuestras calles y avenidas, y todavía podríamos localizar nuestras ciudades y pueblos, porque por cada masa de seres humanos habría una masa correspondiente de ciertos nematodos. La situación de ciertas plantas i animales seria aún descifrable y, con la suficiente información, incluso podríamos determina sus especies mediante el examen de sus nematodos parásitos característicos."


 Permeteu-me fer una petita proba, si llegiu aquesta entrada, podríeu tan sols comentar si sabeu que son els nematodes o no? Gràcies!