Migració

Arriba un moment en la vida en que molts animals senten la crida (ja sigui genètica, ambiental, etc) i emprenen una migració que els durà a l'altre punta de mon. Dons a aquest blog ha sentit la mateixa crida, i s'en va cap a Tumblr (cat - esp - eng). De moment he migrat tots els posts cap allà, tot i que no borraré aquest blog, ja no hi hauran mes actualitzacions. Aquí us deixo l'adreça del nou blog!

http://bioconciencies.tumblr.com/

Sobre l'abundancia i el desconeixement dels nematodes

Tot repassant la biolgia dels nematodes, me trobat amb una petita curiositat sobre la seva gran abundancia que contrasta amb el seu relatiu desconeixement. Us deixo aqui un petit escrit que hi ha a la introducció sobre el nematodes, i demes animals pseudocelomats, al Hickman.

"Si toda la materia del universo, excepto los nematodos, desapareciera, todavía podríamos reconocer nuestro mundo, y si, como espíritus sin cuerpo, pudiéramos investigarlo, encontraríamos sus montañas, colinas, valles, lagos, ríos y océanos representados por una fina capa de nematodos. Los árboles todavía formarían filas fantasmales, representando nuestras calles y avenidas, y todavía podríamos localizar nuestras ciudades y pueblos, porque por cada masa de seres humanos habría una masa correspondiente de ciertos nematodos. La situación de ciertas plantas i animales seria aún descifrable y, con la suficiente información, incluso podríamos determina sus especies mediante el examen de sus nematodos parásitos característicos."

 Permeteu-me fer una petita proba, si llegiu aquesta entrada, podríeu tan sols comentar si sabeu que son els nematodes o no? Gràcies!

Sobre els voltors i la convergència evolutiva

Una de les moltes coses que vaig aprendre fent voltes per Ecuador, de la qual no en tenia ni idea, es que les voltors europeus, o del "viejo mundo" pertanyen la família Accipitridae. En canvi els presents en el "nuevo mundo" o continent americà pertanyen a una altra família, Cathartidae. Això pot semblar que no tingui cap importància, però a mi em va sobtar pel fet de que les especies de voltors de les dues families son quasi indistingibles, ornitòlegs apart esclar. La convergència evolutiva o evolució convergent, ha dut a dos grups d'espècies d'origen taxonòmic diferent a ser quasi idèntics! Ja se que això a la majoria de gent no la faria saltar de sorpresa, pero a mi aquests petits "miracles" no deixaran mai de fascinar-me. Encara que no ho sembli, els voltors del continent americà son mes pròxims a les cigonyes que no als voltors europeus. Per si algú l'hi interessa una mica mes el tema, aqui us deixo un trosset de wikipedia, de la castellana, que l'article a la catalana es molt pobre.

Buitres del Nuevo Mundo

Hay siete especies de buitres del Nuevo Mundo: dos grandes cóndores, Vultur y Gymnogyps; el asombroso buitre real, Sarcorhamphus papa, cuyo plumaje adulto es pardo y blanco, con la piel desnuda de la cabeza y del cuello de vivos colores anaranjados, rojos, azules y púrpuras; el buitre de cuello rojo, Cathartes, y el zopilote (Coragyps atratus), ave de pequeño tamaño y muy abundante. Todos se alimentan de carne, pero parece ser que el último come también vegetales podridos o muy maduros.

Buitres del Viejo Mundo

Los buitres del Viejo Mundo suman 14 especies, incluidas en ocho géneros , todos, menos uno, monotípicos. Dos de ellas, el alimoche común y el quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) tienen más plumas en la cabeza y sus garras son más poderosas de lo corriente. Ambas son aves admirables y especializadas. La primera las usa como herramientas y la segunda, que es como una versión alada de la hiena, se alimenta principalmente de huesos. El alimoche monje, Necrosyrtes monachus, común en casi toda el África subsahariana, es relativamente pequeño para ser un buitre, pero grande como ave. Se alimenta de carroña y basuras, especialmente cerca de las viviendas humanas, y es el único buitre africano que se encuentra a menudo en las zonas de bosques. Los típicos buitres del género Gyps, gregarios y devoradores de carroña, incluyen siete especies que viven en espacios abiertos o áreas montañosas, en todo el sur de Europa, en Asia y en África. En principio, estuvieron divididos en dos géneros: Pseudogyps, con dos especies y Gyps, con cinco. Sin embargo, el buitre común indio Gyps indicus, presenta hábitos intermedios, por lo cual es preferible agruparlos a todos en un solo género. Son conocidos colectivamente como buitres de dorso blanco y comunes. Finalmente, hay cuatro especies de buitres muy grandes , más especializados y de hábitos más solitarios: el buitre orejudo y el de cabeza blanca, Torgos tracheliotus yTrigonoceps occipitalis, africanos y el buitre calvo, Sarcogyps calvus, asiático, que es negro, con la cabeza y el cuello de un rojo brillante.

I aquí algunes imatges, aviam si encerteu on viu cada un d'ells!!

Sobre el Barça i Sandro Rosell

Si si, no heu llegit malament, avui parlaré sobre el perquè me'n alegro que hagi guanyat el senyor Rosell a les eleccions del Barça.

Peró primer de tot cal parlar del projecte Barça Parc, unes instal·lacions esportives i d'oci situades a Viladecans, en ple Delta del Llobregat.  Aquest dissabte, uns quants voluntaris de diversos grups ecologistes i de protecció del medi ambient (Depana, Ecologistes en Acció, Grup WWFBarcelona, etc.) vem fer el que es coneix com un testing de biodiversitat per la zona de 30 ha. on es preveu construir el parc, per tar de refutar la frase d'un directiu del barça, que mes o menys deia "aquella zona es un descampat sense vida, i nosaltres volem tornar-li a donar vida ... " enfi, sense comentaris. Aquí us deixo un parell de fotos i el mapa de la zona, on es preveu construir el complex. Realment no te massa sentit construir-lo aquí, ja que apart de tots els motius ecològics que hi podem trobar, per sobre estan passant constantment els avions que enlairen del aeroport del Prat.

I perque m'alegro del resultat de les eleccions? Dons perquè Sandro Rosell era un dels candidats amb menys interes en dur a terme el complex Barça Parc, i esperem que aixi sigui!

Mes informació a les següents webs:

Grup WWF

Depana 

Sobre el gran Jacques Cousteau

Tot just avui, dia 11 de Juny, un dels grans compliria 100 anys de vida. Parlo como no de  Jacques Cousteau, el pioner en la investigació oceànica, dissenyador i inventor del sistema d'aire comprimit autònom (S.C.U.B.A.) o del primer submarí científic a propulsió, entre d'altres. Aquest any, en el que he pogut passar grans estones sota l'aigua, em sento mes a prop d'ell que mai, sentir aquella emoció quan t'hi llences per primer cop i no pots estar quiet ni un segon mentres veus una infinitat de formes de vida que passen per davant teu com si res, no te preu! Aqui us deixo alguns

• Ens va descobrir el mon marí a través de mes de 115 documentals i pelicules. (L'Odyssée sous-marine du Commandant Cousteau).
• Va fer una gran aportació al coneixement, classificació y comportament de moltes especies marines, i en va descobrir de noves. 
• Va crear l'escafandra autonoma junt amb Emile Gagnan.
• Va adaptar les càmeres a la fotografia subaquàtica.
  
• Va ser un gran divulgador.
• Va contribuir a la medicina subaquàtica.
• Gran defensor del medi marí i del medi ambient en general.
• Va dissenyar un vaixell mogut amb energia eòlica.
• Va lluitar perquè l'Antàrtida fos consagrada a la pau i la ciència.

Per tot això i per molt mes, avui va per un dels grans!

PD: Per si algú es queda amb ganes de saber-ne més, aquest mes li dediquen un petit article a la National Geographic.

Sobre les visistes a Tiputini

Mireu quina perla em vaig trobar tot fullejant el llibre de visites de la Estació Biològica Tiputini, ni mes ni menys que la firma de Lynn Margulis!! Aquí us en deixo un trosset:

“Tiputini mágica, centro del mundo de Amazonas, es el lugar en el mero centro de la imaginación.”

Ja us deveu suposar la il·lusió que em va fer trobar aquest petit tresor, i es per això que us el penjo aquí avui per compartir-lo amb tots vosaltres!.

I com sempre, demà mes!

Sobre las "Chacras del Diablo"

Les “Chacras del diablo” son uns petits clars que es formen al voltant d'unes plantes, el curiós del cas es com es formen. La planta crea uns petits abultaments buits per dins a les seves branques, on hi poden viure les formigues i aquestes al seu torn, injecten acid fòrmic a totes les altres plantes del voltant en uns metres a la rodona, matant-les completament i eliminant la competència de la planta que les acull. Simbiosi! Com diria Lynn Margulis. La veritat es que encara s'esta investigant si tambe hi ha un fenomen paral·lel d'alelopatia per part de la planta, peró es realment curiós fins a on arriba la coevolució. Per cert les aranyes tenien un gust a llimona bonissim!!

Dema mes!

Sobre la palma que camina

En una de les caminades que he fet pels voltants de la estació, una de les moltes coses que ma sorprès es un arbre anomenat pels locals com la palma que camina. Es una especie de palmera, de la cual mai veus les fulles perquè estan massa amunt i que a un metre de la base li surten unes arrels aèries que s'enfonsen al terra. La particularitat es que segons si li falta llum o aigua, te la capacitat de fer créixer mes arrels d'un determinat costat, arrelar-les i desarrelar les del costat contrari, aconseguint així desplaçar-se en l'espai, encara que a molt poca velocitat. Els arbres caminen! Es un petit pas cap als ents.

A la pròxima actualització, mes!

Sobre el Niño i la Niña

Aquest últims dies a Quito, esta plovent d'allò mes, m'atreveixo a dir que mai havia vist ploure tan i a sobre tant de cop. Son aquelles típiques tempestes d'alta muntanya que descarreguen tota l'aigua en 5 minuts. Aquí es fa estrany, però tenint en compte que estem a uns 2900 metres per sobre el nivell del mar, aquesta es la manera de ploure aquí. En principi estem en època plujosa, o època hivernal com diuen per aquí, tot i això el problema esque porta uns tres mesos llargs de retràs, en principi hauria hagut de ploure aixi des de mitjans de desembre. Degut a aquests tres mesos de sequera, que han causat talls de llum dia si dia també (cal recordar que gran part de la energia elèctrica prové de preses i salts d'aigua) molta gent comentava que s'apropava un Niño. I que es exactament el Niño, us preguntareu? (si no us ho pregunteu, podeu deixar de llegir aquí).

El Niño es una alteració climàtica, definida com a erràticament cíclica, que consisteix en un canvi en el patró de desplaçament de les masses d'aire la qual cosa afecta, entre moltes d'altres, a les corrents marines. Els efectes es noten sobre tot a les costes pacifiques d'americà del sud, australià i indonèsia, on s'hi produeix un escalfament inusual als voltants del desembre degut principalment a que els vents alisis deixen de bufar. Les seves principals conseqüències (a Ecuador) son: disminució de la corrent de Humboldt, augment de la humitat, pèrdues pesqueres importants etc ...

La massa d'aigua calenta es dirigeix cap a sud-américa provocant un escalfament local.

L'altre fenomen anomenat la Niña es, molt per sobre, el contrari que el del Niño, provocant un augment de la massa d'aigua calenta al altre costat del pacific.

Aquí podem veure com la massa d'aigua calenta esta completament desplaçada, inversament al que passa amb el fenomen del Niño.

Aqui podeu veure el que hauria de ser la distribució normal de les masses d'aigua:

L'últim fenomen de el Niño va concloure al març del 2007, i des d'aleshores s'esta donant la Niña, tot i que molt suau. Esperem que aguanti una mica fins que torni a ser per terres catalanes!

Temes Pendents ...

Hola, per fi torno a tenir una mica de temps i tranquil·litat per posar-me a escriure altre cop, encara que sigui una petita entrada. No es que aquests últims dies no hagi estat fent res de profit, ans al contrari, tinc una llista de temes i d'esborranys per al bloc que no s'acaba. Aquest semestre, però he tingut molt menys temps degut a diverses causes, una d'elles es que a la universitat no han obert dos cursos als quals estava inscrit (Entomologia i Ictiologia) i els he hagut de convalidar per una investigació en els dos laboratoris. Aixo ma ocupat molt mes temps del previst, i si li sumem la visita de la Maria i dels meus pares, em queda temps per ben poc!

Aquí us deixo una llista dels temes pendents, si algun us crida mes l'atenció que algun altre, feu-ho saber, aixi farem un bloc una mica mes interactiu.

• La iniciativa Yasuní-ITT
• Ascensió al Guagua Pichincha
• Sobre la reforma de la Llei d'Educació
• Especiació al Llac Victòria
• Practiques en Evolució I
• La vegetació primaria de Quito
• ....