dimecres, 30 de juny del 2010

Sobre els voltors i la convergència evolutiva

Una de les moltes coses que vaig aprendre fent voltes per Ecuador, de la qual no en tenia ni idea, es que les voltors europeus, o del "viejo mundo" pertanyen la família Accipitridae. En canvi els presents en el "nuevo mundo" o continent americà pertanyen a una altra família, Cathartidae. Això pot semblar que no tingui cap importància, però a mi em va sobtar pel fet de que les especies de voltors de les dues families son quasi indistingibles, ornitòlegs apart esclar. La convergència evolutiva o evolució convergent, ha dut a dos grups d'espècies d'origen taxonòmic diferent a ser quasi idèntics! Ja se que això a la majoria de gent no la faria saltar de sorpresa, pero a mi aquests petits "miracles" no deixaran mai de fascinar-me. Encara que no ho sembli, els voltors del continent americà son mes pròxims a les cigonyes que no als voltors europeus. Per si algú l'hi interessa una mica mes el tema, aqui us deixo un trosset de wikipedia, de la castellana, que l'article a la catalana es molt pobre.


Buitres del Nuevo Mundo

Hay siete especies de buitres del Nuevo Mundo: dos grandes cóndores, Vultur y Gymnogyps; el asombroso buitre real, Sarcorhamphus papa, cuyo plumaje adulto es pardo y blanco, con la piel desnuda de la cabeza y del cuello de vivos colores anaranjados, rojos, azules y púrpuras; el buitre de cuello rojo, Cathartes, y el zopilote (Coragyps atratus), ave de pequeño tamaño y muy abundante. Todos se alimentan de carne, pero parece ser que el último come también vegetales podridos o muy maduros.




Buitres del Viejo Mundo

Los buitres del Viejo Mundo suman 14 especies, incluidas en ocho géneros , todos, menos uno, monotípicos. Dos de ellas, el alimoche común y el quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) tienen más plumas en la cabeza y sus garras son más poderosas de lo corriente. Ambas son aves admirables y especializadas. La primera las usa como herramientas y la segunda, que es como una versión alada de la hiena, se alimenta principalmente de huesos. El alimoche monje, Necrosyrtes monachus, común en casi toda el África subsahariana, es relativamente pequeño para ser un buitre, pero grande como ave. Se alimenta de carroña y basuras, especialmente cerca de las viviendas humanas, y es el único buitre africano que se encuentra a menudo en las zonas de bosques. Los típicos buitres del género Gyps, gregarios y devoradores de carroña, incluyen siete especies que viven en espacios abiertos o áreas montañosas, en todo el sur de Europa, en Asia y en África. En principio, estuvieron divididos en dos géneros: Pseudogyps, con dos especies y Gyps, con cinco. Sin embargo, el buitre común indio Gyps indicus, presenta hábitos intermedios, por lo cual es preferible agruparlos a todos en un solo género. Son conocidos colectivamente como buitres de dorso blanco y comunes. Finalmente, hay cuatro especies de buitres muy grandes , más especializados y de hábitos más solitarios: el buitre orejudo y el de cabeza blanca, Torgos tracheliotus yTrigonoceps occipitalis, africanos y el buitre calvo, Sarcogyps calvus, asiático, que es negro, con la cabeza y el cuello de un rojo brillante.

I aquí algunes imatges, aviam si encerteu on viu cada un d'ells!!






dimarts, 15 de juny del 2010

Sobre el Barça i Sandro Rosell

Si si, no heu llegit malament, avui parlaré sobre el perquè me'n alegro que hagi guanyat el senyor Rosell a les eleccions del Barça.

Peró primer de tot cal parlar del projecte Barça Parc, unes instal·lacions esportives i d'oci situades a Viladecans, en ple Delta del Llobregat.  Aquest dissabte, uns quants voluntaris de diversos grups ecologistes i de protecció del medi ambient (Depana, Ecologistes en Acció, Grup WWFBarcelona, etc.) vem fer el que es coneix com un testing de biodiversitat per la zona de 30 ha. on es preveu construir el parc, per tar de refutar la frase d'un directiu del barça, que mes o menys deia "aquella zona es un descampat sense vida, i nosaltres volem tornar-li a donar vida ... " enfi, sense comentaris. Aquí us deixo un parell de fotos i el mapa de la zona, on es preveu construir el complex. Realment no te massa sentit construir-lo aquí, ja que apart de tots els motius ecològics que hi podem trobar, per sobre estan passant constantment els avions que enlairen del aeroport del Prat.





I perque m'alegro del resultat de les eleccions? Dons perquè Sandro Rosell era un dels candidats amb menys interes en dur a terme el complex Barça Parc, i esperem que aixi sigui!

Mes informació a les següents webs:




divendres, 11 de juny del 2010

Sobre el gran Jacques Cousteau

Tot just avui, dia 11 de Juny, un dels grans compliria 100 anys de vida. Parlo como no de  Jacques Cousteau, el pioner en la investigació oceànica, dissenyador i inventor del sistema d'aire comprimit autònom (S.C.U.B.A.) o del primer submarí científic a propulsió, entre d'altres. Aquest any, en el que he pogut passar grans estones sota l'aigua, em sento mes a prop d'ell que mai, sentir aquella emoció quan t'hi llences per primer cop i no pots estar quiet ni un segon mentres veus una infinitat de formes de vida que passen per davant teu com si res, no te preu! Aqui us deixo alguns
  • Ens va descobrir el mon marí a través de mes de 115 documentals i pelicules. (L'Odyssée sous-marine du Commandant Cousteau).
  • Va fer una gran aportació al coneixement, classificació y comportament de moltes especies marines, i en va descobrir de noves. 
  • Va crear l'escafandra autonoma junt amb Emile Gagnan.
  • Va adaptar les càmeres a la fotografia subaquàtica.
  • Va ser un gran divulgador.
  • Va contribuir a la medicina subaquàtica.
  • Gran defensor del medi marí i del medi ambient en general.
  • Va dissenyar un vaixell mogut amb energia eòlica.
  • Va lluitar perquè l'Antàrtida fos consagrada a la pau i la ciència.


Per tot això i per molt mes, avui va per un dels grans!

PD: Per si algú es queda amb ganes de saber-ne més, aquest mes li dediquen un petit article a la National Geographic.