Sobre la Cartografia i la Ignorancia

Fa uns dies a classe de Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) estàvem repassant una mica la historia de la cartografia a Equador, que fins fa pocs anys sempre havia estat en mans de l'exercit (de fet l'Institut Cartogràfic mes important encara es el militar). Un dels fets que em va sobtar mes, i que ens dona una idea del poder de l'exercit i del nivell d'ignorància i d'analfabetisme de la gent, va ser la següent: L'exercit va tenir enganyada la població d'Equador ja que en els seus mapes l'àrea total del país tenia uns 200.000 kilòmetres quadrats de mes. Nomes dient això potser no es tant impactant, però el fet es que això va ser així durant 50 anys! Peró per comprendre be aquest fet, primer una mica d'història:

Perú i Equador van sostenir, des de la seva independència a principis del segle XIX i fins al 1998, una llarga disputa territorial sobre regions amazòniques i dels Andes, que ha constituït el conflicte més llarg d'aquestes característiques en l'hemisferi sud. La seva existència va provocar contínues batalles frontereres, així com mobilitzacions més àmplies que van generar guerres generalment curtes. El conflicte es va convertir durant dos segles en el principal factor que va influenciar les relacions entre Perú i Equador en tots els aspectes més enllà de l'àmbit militar i diplomàtic.

Les antigues pretensions equatorianes sobre els territoris peruans de Tumbes, Jaén i Maynas, que durant molt temps van mantenir tenses les relacions entre ambdós països, finalment van arribar a un punt culminant el 1941. El juliol d'aquell any, els equatorians van envair territori peruà i van ocupar els llocs fronterers d'Aguas Verdes, La Palma i Lechugales. Immediatament, el govern peruà va enviar tropes a la frontera. Després d'obtenir la victòria a la batalla de Zarumilla, les forces peruanes van ocupar la província equatoriana de El Oro. Això va fer desistir als equatorians. El gener de 1942 es va signar el Protocolo de Rio de Janeiro, que va comptar amb l'aval dels Estats Units, Brasil, l'Argentina i Xile. Així, el Perú desocupar El Oro i es van establir les fronteres definitives. No obstant això, la manca de col·locació de fites en el tram de la Sierra del Cóndor seria la causa de posteriors conflictes. 

Després del període de guerra fronterera entre equador i Perú, el 1946, els límits van quedar establerts pel tractat de Rio de Janeiro, però en els mapes d'Equador aquesta zona, que pertanyia a Perú, va aparèixer en els mapes com a zona equatoriana en disputa fins al 1996. L'exèrcit va enganyar d'alguna manera a la població fent creure que Equador posseïa al voltant de 200.000 kilòmetres quadrats més del que realment delimitaven els seus territoris, una àrea equivalent al doble de les ares de Catalunya, Aragó i el País Valencià junts, perquè us en feu una idea.

Desprès de molts conflictes armats, però mai una declaració de guerra, al 1995 va esdevenir el anomenat col·loquialment com la Guerra del Cenepa, (dita així pel nom del riu peruà en la capçalera del qual va ocórrer el conflicte fronterer) va tenir lloc a començaments de 1995. La guerra o conflicte (en la gairebé totalitat de documents peruans se l'esmenta com conflicte donat que mai hi va haver declaració oficial de guerra entre ambdós països) es va iniciar el 26 de gener de 1995 a la zona del Cenepa. Equador va desplegar uns 2,000 efectius a la zona. El 17 de febrer, els països integrants del Protocol de Rio de Janeiro van mediar un acord de alto al foc i separació de forces, que va haver de ser ratificat el 28 de febrer a Montevideo davant la continuació dels combats. Els combatents s'havien retirat de la zona del Cenepa ja per al 5 de maig de 1995 i el 4 d'agost es va fer efectiva una zona desmilitaritzada.

(clicar per veure en gran)

Com veieu a la imatge, les exploracions de la zona les va fer Conservation International, i en principi gràcies a aquest fet, es va saber la veritat respecte a l'area total d'Equador. Va ser aleshores quan la població (la resta de mon ja ho sabia des de feia cuasi 50 anys) va saber que Equador realment ocupava 256.370 kilòmetres quadrats i que era el país mes petit d'America del Sud. Els equatorians portaven 50 any creient que oficialment el seu pais era quasi el doble de gran del que realment era.

Aquest fet, que a priori pot ser que no sembli tan greu, ens dona una idea de la influencia i poder que tenia l'exercit però també de la importància de que la població tingui una educació, ja que la gent ignorant es molt fàcilment manipulable, com ve demostren els fets.