dissabte, 19 de setembre del 2009

Biogeografia Historica vs. Arca de Noé

El clima i la seva influencia sobre la distribució dels éssers vius es un tema del qual s'ha preocupat i ha estudiat molta gent, començant per José de Acosta, que al 1590 ja es plantejava que “Cómo sea posible haber en Indias, animales que no hay en otra parte del mundo?” pregunta que desafiava tota la Historia Natural i la Geografia clàssica, per no parlar de les sagrades escriptures.

Fins la publicació de l'Origen de les Especies, la explicació que mes adeptes científics tenia era la que postulava que Amèrica era un continent mes jove i amb una fauna i flora degradada. Si senyors, això es el que es pensava en aquells temps. Buffon va dur a terme un intens treball de recopilació de tota classe d'evidències per demostrar que Amèrica del Sud i Europa posseïen faunes i flores diferents i en molts casos sent la d'America clarament inferior. Segons ell, el clima humit de les ameriques tenia com a efecte la degradació dels essers vius. 

El mateix Buffon comentava que en territori americà si que es trobava una gran proliferació d'insectes i rèptils, quadrúpedes petits i éssers humans frígids, degut a la humitat i segons ell la "podredumbre". Ell ho explicava de la següent manera: 

“Veamos entonces por qué se encuentran grandes insectos y reptiles y pequeños cuadrúpedos, y hombres frígidos en este Nuevo Mundo. La razón está en la calidad de la tierra, en las condiciones del cielo, en los grados de calor, en la humedad, en la ubicación, en la elevación de las montañas, en la cantidad de aguas que corren o están estancadas, en la extensión de los bosques, y sobre todo en el estado bruto en el cual se encuentra la naturaleza”.  

Segons Buffon americà va restar mes temps sota les aigües, ja que se'l creia un continent nou, i es per això que conserva aquesta humitat primigènia que manté el nou continent en condicions de immaduresa i inestabilitat, aquests apel·latius, equivalien a elevar la perfecció i maduresa del "Viejo Mundo". Les opinions que li mereixien a Buffon els indígenes tenien uns punt similar: 

“El salvaje es dócil y sus órganos reproductivos son pequeños, no tiene bello ni barba, no tiene deseos por su hembra: aunque más ligero que el Europeo por su costumbre de correr, es sin embargo menos fuerte; es también menos sensible y sin embargo más miedoso y más perezoso. No presenta vivacidad alguna, ninguna actividad del alma; la actividad corporal no es un movimiento voluntario, una mera respuesta a la necesidad; si le quitamos el hambre y la sed, se destruirá el motivo de sus movimiento, y se mantendría en reposo durante días enteros”.  

Una de les explicacions filosòfiques i històriques mes contundents sobre la superioritat europea la trobem en una obra de Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) en el que ens parla de la concepció d'Amèrica en els següents termes: 

“América se ha revelado siempre y sigue revelándose impotente en lo físico como en lo espiritual. Los indígenas, desde el desembarco de los europeos, han ido pereciendo al soplo de la actividad europea. En los animales mismos se advierte igual inferioridad que en los hombres. La fauna tiene leones, tigres, cocodrilos, etc.; pero estas fieras, aunque poseen parecido notable con las formas del viejo mundo, son sin embargo, en todos los sentidos más pequeñas, más débiles, más impotentes. Aseguran que los animales comestibles no son en el Nuevo Mundo tan nutritivos como los del viejo. Hay en América grandes rebaños de vacunos; pero la carne de vaca europea es allá considerada un bocado exquisito”  

Segons ell, els americansviven como niños, que se limitan a existir, lejos de todo lo que signifique pensamientos y fines elevados”; no tenen cultura i son dominats per la naturalesa, son pobles “que perecen cuando entran en contacto con pueblos de cultura superior”.  

Per molt ridícul que ens semblin ara aquestes explicacions, hem de pensar que això eren les veritats d'aquell temps, era la ciència, tal com la ciència d'ara en un futur també pot canviar completament, i pot no tenir res a veure amb el pensament actual. Curiós oi? La ciència, tot i el que pugui semblar, es completament refutable (precisament es la definició de ciència) i per tant, algun dia pot ser refutada.



 .... i tota aquesta parrafada, ve de que ahir vaig "caçar" un mosquit d'aquells immensos, del genere Tipula, el mes gros que he vist mai, i mira em va fer pensar en això. 




PD: A l'anterior entrada del blog vaig comentar la foto del volcà en erupció, i realment no es veia massa be, aqui la teniu!




(cliqueu per veure en gran)



1 comentari:

  1. Avui m'he proposat intentar ser bona persona i no escriure't una de les meves parrafades habituals... :) Així que només et diré que m'ha agradat molt aquesta entrada, que la foto del volcà és una passada i la del mosquit més encara (m'encanten les ales! I els halteris... es veuen genial! :D)
    (De totes maneres... ja te l'has mirat bé? Segur que no és un escarabat-vespa d'aquells que acostumen a irrompre a les classes de Bio marina? :p)

    I per acabar... els The Gaslight Anthem són genials!! :) I tenen lletres molt maques! Merci per presentar-los!! (ja estem en paus, veus?... jaja)

    Au, a continuar gaudint! :)

    ResponElimina