dimarts, 27 de gener del 2009

Biodiversitat II

Perquè es important conservar la biodiversitat? La resposta a aquesta pregunta es molt simple i clarificadora, però alhora necessita una explicació al darrere, es important conservar (i aquí obviarem de moment tots els possibles motius ètics, no per que no tinguin importància, sinó perquè es un aspecte massa extens com per discutir-lo ara mateix) perquè en depèn la espècie humana. Els humans extraiem la majoria de recursos necessaris per viure de la natura, apart del menjar, que crec que es el mes evident, la natura també ens aporta oxigen mitjançant la fotosíntesis, ens aporta aigua potable gràcies al cicle de l’aigua, i regula el contingut en gasos de l’atmosfera cosa que fa possible que vivim a la superfície de la terra. Apart també fixa el sòl i preveu la erosió, i d’ella extraiem fibres i materials per al nostre us. Un cop arribat a aquest punt, la majoria de la gent que es pregunta per que cal conservar la biodiversitat, si son prou vius, contesten que per a obtenir tots aquests beneficis o serveis ecosistèmics, no son necessàries totes les especies vegetals ni animals, sense que sigui necessari parlar dels altres quatre regnes. En un sentit estricte podríem arribar a afirmar que tenen raó, però cal fer aquí un contrapunt prou important a aquesta afirmació. Es cert que per cobrir les necessitats bàsiques alimentaries, la humanitat es basa en no mes de 4 o 5 especies de plantes, i també es cert que normalment aquestes plantes tenen centenars o milers de varietats i subespècies diferents, però perquè cal conservar-les? La resposta es ben simple, tenir tal diversitat (en aquest cas genètica) al nostre abast es com tenir una assegurança contra plagues, malalties i possibles canvis en el medi ambient que pugin afectar el creixement de les plantes clau. Molt probablement si una planta es veu afectada per un fong, plaga d’insectes o qualsevol altra pertorbació, el mes probable es que una varietat seva en sigui immune, o que no es vegi tan afectada. I això es extrapolable a tot organisme viu que directa o indirectament ens aporta un servei ecosistèmic.
Que son els recursos o serveis ecosistèmics? Son els serveis que ens dona el medi ambient o biosfera i es divideixen en tres grans grups: serveis de provisió, de regulació i culturals. Els anomenats serveis de provisió, son els que a priori resulten mes comuns, però que no son necessàriament els mes importants, i son els següents. Com a aliments tenim; collites, bestiar domèstic, pesca de captura, aqüicultura, aliments silvestres, com a fibres; fusta, cotó, cànem, seda, llenya, i també tenim els recursos genètics, les substàncies químiques, els medicaments i l’aigua dolça. No cal dir que son tots molt importants ja no pel benestar de la humanitat sinó per la simple supervivència. L’altre grup els conformen tots els serveis “indirectes” que a priori no son tan importants perquè no son quantificables ni son molt visibles ja que la majoria de coses les donem per fetes, i no ens aturem a pensar que es una “feina” que realitza el medi ambient. Son els següents: regulació de la qualitat de l’aire, climàtica, hidrològica, de l’erosió, depuració de l’aigua i tractament dels residus, regulació de malalties, de plagues, pol•linització, regulació dels riscos naturals (amortidors naturals com manglars i aiguamolls). Com es pot veure, son uns serveis que tot i passar mes “desapercebuts” tenen una alta importància en la supervivència no ja humana sinó de molts altres organismes. Aquests serveis ens els proporciona la natura “gratuïtament” es com una maquina que funciona ininterrompudament i nosaltres nomes ens hem de cuidar del seu manteniment, i es quelcom que no estem fent, però d’aquest tema ja en parlarem mes endavant. L’últim grup son els serveis culturals, i bàsicament son els següents: Valors espirituals i religiosos, valors estètics i recreació i ecoturisme. Tots aquests serveis i el seu estat actual s’analitzen en el llibre Ecosystems and Human Well-being, on estan tots els serveis desgloçats i el seu impacte en el benestar humà.

diumenge, 18 de gener del 2009

Biodiversitat I

Primer de tot, m’agradaria definir concretament el significat de la paraula biodiversitat, ja que crec que ja fa uns quants anys ha estat “adoptada” pels mitjans de comunicació i se n’ha fet un mal ús quedant el seu sentit una mica desvirtuat. La definició més exacta ens la dona el CBD (Convention on Biological Diversity) i es la següent:

“Per diversitat biològica (o biodiversitat) s'entén la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes.”

El concepte biodiversitat (etimològicament és força simple, vida + diversitat) té l’origen en Edward O. Wilson (entre d’altres), al qual li dedicarem una entrada més endavant. La paraula va ser usada per primer cop en l'informe de les actes del Consell d'Investigació Americà sobre Diversitat Biològica que van titular directament com Biodiversity (1988).

Normalment la gent parla de biodiversitat en un sentit massa estricte o massa acotat, referint-se nomes a la riquesa d’espècies presents en un determinat lloc. Cal anotar aquí que el concepte és molt més general, com apunta la definició del CBD, i que engloba tant la diversitat d’hàbitats i ecosistemes diferents, com la diversitat genètica entre individus de la mateixa espècie i fins i tot de la mateixa població.

El primer punt és important i es fa molt més entenedor amb el següent exemple: Imaginem-nos (fent un petit esforç mental) que a Catalunya hi hagués un únic tipus d’hàbitat. Imaginem, per exemple, que tot el sòl estigues cobert per una roureda immensa, però que en el còmput total d’espècies presents, aquesta roureda gegant tingués la mateixa riquesa d'espècies que la Catalunya tal i com la coneixem, amb els seus rius, praderes, pinars i molts altres hàbitats diferents. Doncs bé, quina de les dos Catalunyes tindria una biodiversitat mes elevada? La resposta crec que és obvia ja que és fàcil intuir que la real és molt més variada que la fictícia. No hem de confondre mai riquesa d’espècies (que es el nombre total d’espècies presents o H) amb la biodiversitat. Un cop aclarit aquest punt passem a l’altre, una mica més complex.

La diversitat genètica és per definició la variació en la composició genètica dels individus dintre i entre poblacions de la mateixa espècie. Però perquè és important? Doncs bé, ho és i força per la següent raó, si la diversitat genètica d’una espècie (aquí s’acostuma a fer servir la paraula anglesa “pool” genètic) és baixa o reduïda, aquesta espècie presenta un risc més elevat d’extingir-se si es veu sotmesa a qualsevol tipus d’estrès. Una alta variació en els gens li dona a una determinada espècie diferents recursos per afrontar els possibles canvis ambientals amb èxit.

Malauradament a les notícies la paraula biodiversitat sempre acostuma a anar acompanyada de les paraules pèrdua, amenaça, perill, risc o extingida. Normalment sempre que hi ha una catàstrofe natural o algun vessament tòxic sempre apareix la paraula, però alguns es pregunten, perquè és tan greu, què comporta pel planeta una pèrdua de biodiversitat? Això ho deixarem per la següent entrada.